dimecres, 13 d’abril de 2016

El relat pas a pas 2: Lluís

ARGUMENT:
En aquest capítol coneixerem en Lluís, un mestre ja gran i decebut amb el sistema educatiu actual.

LÈXIC:
Busca un sinònim de les paraules següents que surten en aquest capítols:

  • Després de preparar-se un cafè i unes torrades amb tomata, va sortir a l'era de ca seua... (pàg. 19)
  • amb uns pares que educaven d'aquella faiçó els infants. (pàg. 22)
  • Aquella boixarella va aixecar-se de llurs cadires (pàg. 23)
  • que... tots els al·lots tenguessin llinatges estrangers (pàg. 24)
  • se'l miraven atònits, sense badar boca (pàg. 24)
  • va treure del maletí un caramull de fulls. (pàg. 25)

PARLEM-NE:
1. En Lluís aquell dia a la classe d'història de la Inés ha d'explicar la conquesta catalana d'Eivissa. Què en saps d'aquesta conquesta? Saps en quin llibre se'ns explica com va ser?
I la de València, quan va ser? Quina influència ha tingut la cultura àrab a les nostres terres?

2. Els mestres de l'escola es reuneixen per parlar dels problemes més greus que té el centre. Quins són? Hi estàs d'acord? Quin creus que és el problema més greu que han d'afrontar avui en dia els mestres?

3. Recordes algun dels teus mestre de manera especial? Qui va ser? Què en destaques?

3 comentaris:

  1. Després de preparar-se un cafè ui unes torrades de tomaca,eixi l'era de sa casa.
    En uns pares que educaven d'aquella manera els infants.
    Carmen

    ResponElimina
  2. Jaume I

    El dia de SANT CIRIAC de 1235, les tropes catalanes vencen la resistencia dels sarraïns, i penetren en el clos amurallat d'Eivissa ”sense que el TRABUQUET (maquina de guerra per a tirar pedres de grans dimensions) que s'havia portat per a la lluita no haguera tirat –conten els cronistes- mes de deu pedres sobre el castell (…)”
    En el cas concret de la conquista d'Eivissa, la llegenda que mes ha arraïlat en el poble eivissenc i que ha perdurat fins nostres dies diu que esta caiguda de la vila, en apariencia en tanta facilitat, fon causada per la traïcio d'un germa del capitost o JEQUE moro, com venjança per haver-li surpat este ultim la seua esposa. “Aprofità -segons els cronistes- una finestra que tenia sa casa que donava a l'exterior de la muralla per a deixar passar les tropes dels sitiadors”.
    En el cami que puja a la seu, una menuda capella recorda esta tradicio-llegenda.
    D'esta barreja de tradicio i llegenda hi ha constancia des de fa al menys de cinc segles, perque en documents del segle XV ya se poden llegir denominacions com ’el camp de la traïcio’ i ‘la porta de la traïcio’.

    La conquesta de València
    Jaume I va convocar de nou les Corts a Montsó l’any 1236 per aconseguir més recursos per iniciar una gran ofensiva contra la capital valenciana, ben emmurallada i capaç de suportar un llarg setge. A més a més, Jaume I va aconseguir la butlla papal de croada, cosa que afavorí els interessos militars del rei.
    Un nou enfrontament al Puig de Santa Maria va obrir la porta als cristians per realitzar la conquesta de el nord de l’Horta, i obrí definitivament a les tropes del rei Jaume I el camí cap a València (anomenada Balansiya pels musulmans) , que va capitular després d’un llarg setge l’any 1238.
    Carmen

    ResponElimina
  3. 2º Lluis
    En la reunión de los profesores, alguno se queja de que la biblioteca tiene pocos libros. Otros de que hay que contratar profesores de refuerzo y el protagonista de este capítulo Lluís, se queja amargamente de la cantidad de inmigrantes que hay en el colegio, considera que son una invasión, y que los oriundos dé Ibiza están en peligro de extinción. Porque además los inmigrantes, no tienen ningunas ganas de integrase en la sociedad en la que están viviendo. El resto de los profesores no dan crédito a lo que están escuchando.
    Qué fácil es para quien no ha tenido que dejar su país atrás, hablar de las ganas de integración de los que sí lo han tenido que hacer.
    A.H.M.

    ResponElimina