dissabte, 14 de maig del 2016

El relat pas a pas 5: Neus

ARGUMENT:
En aquest capítol coneixerem na Neus i el seu fill Joan, un nen molt especial, que tindrà un paper important a la vida de la Inés.

LÈXIC:

Cerca un sinònim adequat a les paraules destacades que surten en algunes frases d'aquest capítol:
  • Neus sempre havia tengut el desig d'esbrinar què era el que aquell boix pensava quan restava immòbil durant minuts amb l'esguard fix i la ment perduda. S'imaginava abismes d'històries on li hauria agrada submergir-se, capbussar-se en aquell bàratre. (pàg. 44)
  • Duia el cabell amollat i els llavis vermellosos perquè, abans d'anar a tornar el canet, havia jugat a maquillar-se. Li agradava molt pintar-se amb les barretes que sa mare tenia en un escriny que guardava en un moble... (pàg. 47)
  • ...va mirar cap als putxinel·lis de l'aparador  (pàg. 48)

PARLEM-NE:
  • De petit o petita tenies un jogaroi (ninot, pepa, joc...) que recordis especialment. A què jugaves? Creus que els nens d'avui en dia no juguen com els d'abans? Per què?
  • Com deu seguir el conte de la Inés? T'atreveixes a continuar-lo? Hi havia una vegada unes formigues que eren màgiques i que brillaven com l'or i un dia...

2 comentaris:

  1. Cuando salieron las muñecas que andaban cogiéndolas de las manos, fue la “bomba”. Pero mis padres no tenían dinero para comprarme una así y que me la dejaran los reyes como a mis amigas. Aquel año los reyes, a mí me trajeron una preciosa muñeca con el pelo azul, que se podía peinar y se llamaba “Lolita”. Fue maravilloso. Las muñecas de mis amigas todas se parecían y la mía era completamente diferente, no andaba, pero me daba exactamente igual, yo jugaba con ella y le cambiaba el peinado (poniéndole los rulos del pelo de mi madre) a cada dos por tres. Era una pasada lo que jugué con ella. Cuando me case me la lleve a mi casa.
    A.H.M.

    ResponElimina
  2. El que ma agradava era jugar amb nines i per fer menjar. Al poble, com els carrers no estaven pavimentats, amb fanc modelar figures i camps amb plantacions, era el que veia el meu voltants.
    Els nens ara no juguen igual, tot és tecnologia. Crec que el nostre eren més creatiu, més compartit.
    Carmen

    ResponElimina